"­Viva el Sindicato!" : pagesos a les Terres de l'Ebre, 1939-1944 / Antoni Gavaldà
Gavaldà i Torrents, Antoni


Tarragona : Diputació Tarragona, 2011
394 p. : il. ; 24 cm (Ramon Berenguer IV) 
Beca A. Agustí, 2005, ex-aequo.
ISBN 9788415264071

Aquest treball és un estudi molt complet sobre la implantació del franquisme a les comarques del sud de Catalunya a partir, sobretot, de la creació i desenvolupament de sindicats i "hermandades" agràries. Ens ajudarà a entendre que la Catalunya franquista no només va ser el producte d'una invasió exterior, sinó que va ser també el fruit d'una aliança dels enemics externs amb les forces internes disposades a vendre el país per afavorir els seus interessos.

Les Entitats empresarials catalanes (1959 - 1976) / Carme Molinero
Molinero Ruíz, Carme


En: Revista de Catalunya. Barcelona, núm. 14 (desembre 1987), p. 57-70 (Realitats) 

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 [Fitxer informàtic] / Elionor Sellés Vidal; dirigida per Joan Oliver i Puigdomènech
Sellés i Vidal, Elionor


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2005
Dirigida per: Oliver Puigdomènech, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
1 fitxer electrònic
Programa: Història i Societat. Segles XIX i XX, Bienni 1988-1990. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic. Inclou cronologia 1964 - 1978 i apunts biogràfics dels obrers entrevistats.
ISBN 84-689-5363-6

En la primera part de la tesi s'aborda el naixement de Comissions Obreres posant al descobert la debilitat de les formacions polítiques que no poden controlar l'entesa personal entre alguns dels seus membres que, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nucli primigeni del nou moviment obrer després de la guerra civil, a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcada des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en dels conflictes que van sorgint en les negociacions col lectives d'empresa, ram o comarca. D'altra banda, el moviment s'organitzarà a través d'organismes coordinadors en els que s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, restant efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Així, Comissions Obreres es va estenent per tota la geografia industrial catalana en un sentit horitzontal, trobant dificultats d'articulació d'aquest pla amb un altre de vertical, de representació o coordinació unitària. Aquesta dificultat es traduirà en una debilitat estructural que llastrarà el moviment en els moments decisius de la fi del franquisme. Des de ben aviat, el règim franquista comprendrà la potencialitat i el perill que li representa Comissions Obreres i per això abocarà tota la seva capacitat en reprimir i perseguir els seus activistes. El moviment obrer afrontarà les dificultats que la persecució del règim li ocasiona, minvant en alguns moments la seva incidència però resistint l'embat a llarg termini. Així, en la conjuntura que es produeix a la mort del dictador Franco, el moviment obrer haurà situat algunes de les premisses en què règim i oposició s'hauran de moure. En l'haver del moviment obrer representat per Comissions Obreres s'hi ha de comptar la pràctica desaparició del sindicat vertical i el fet de plantejar una elevada conflictivitat obrera que condicionarà definitivament els moviments del règim en acceptar finalment que no hi pot haver franquisme sense Franco.

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 / Elionor Sellés Vidal; dirigida per Joan Oliver i Puigdomènech
Sellés i Vidal, Elionor


Dirigida per: Oliver Puigdomènech, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2005
710 p. : il., gràf.
Programa: Història i Societat. Segles XIX i XX, Bienni 1988-1990. Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix estadístic. Inclou cronologia 1964 - 1978 i apunts biogràfics dels obrers entrevistats.

En la primera part de la tesi s'aborda el naixement de Comissions Obreres posant al descobert la debilitat de les formacions polítiques que no poden controlar l'entesa personal entre alguns dels seus membres que, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nucli primigeni del nou moviment obrer després de la guerra civil, a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcada des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en dels conflictes que van sorgint en les negociacions col lectives d'empresa, ram o comarca. D'altra banda, el moviment s'organitzarà a través d'organismes coordinadors en els que s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, restant efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Així, Comissions Obreres es va estenent per tota la geografia industrial catalana en un sentit horitzontal, trobant dificultats d'articulació d'aquest pla amb un altre de vertical, de representació o coordinació unitària. Aquesta dificultat es traduirà en una debilitat estructural que llastrarà el moviment en els moments decisius de la fi del franquisme. Des de ben aviat, el règim franquista comprendrà la potencialitat i el perill que li representa Comissions Obreres i per això abocarà tota la seva capacitat en reprimir i perseguir els seus activistes. El moviment obrer afrontarà les dificultats que la persecució del règim li ocasiona, minvant en alguns moments la seva incidència però resistint l'embat a llarg termini. Així, en la conjuntura que es produeix a la mort del dictador Franco, el moviment obrer haurà situat algunes de les premisses en què règim i oposició s'hauran de moure. En l'haver del moviment obrer representat per Comissions Obreres s'hi ha de comptar la pràctica desaparició del sindicat vertical i el fet de plantejar una elevada conflictivitat obrera que condicionarà definitivament els moviments del règim en acceptar finalment que no hi pot haver franquisme sense Franco.

Moviment obrer, canvi polític, social i cultural: Comissions Obreres a Catalunya, 1964 - 1978 / Elionor Sellés i Vidal
Sellés i Vidal, Elionor


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 285-309 (Tesis Doctorals) 
Tesi doctoral dirigida pel doctor Joan Oliver i Puigdomènech, llegida a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el 3 de novembre de 2005. Bibliografia. Notes a peu de pàgina. Inclou resum bilingüe català-anglès.

En la primera part de la tesi que presentem s'aborda el naixement de Comissions Obreres i es posa al descobert la debilitat de les formacions polítiques, que no poden evitar l'entesa personal entre alguns dels seus membres, els quals, saltant-se les limitacions imposades per les respectives formacions polítiques, posaran en marxa el nou moviment obrer després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), a Catalunya. Comissions Obreres iniciarà el seu camí marcat des de l'inici per una dualitat important. D'una banda, el moviment s'anirà estenent i ampliant a partir de les xarxes de relació que s'estableixen en els contactes que facilita la participació en el sindicat vertical i també en els conflictes que van sorgint en les negociacions col·lectives d'empresa, ram o comarca. I de l'altra, el moviment s'organitzarà a través de coordinadores en les quals s'apleguen els activistes polititzats que converteixen aquests organismes en centres de debats i disputes contínues, cosa que resta efectivitat a les activitats que s'hi emprenen. Les fonts orals han estat una eina imprescindible per realitzar aquesta recerca, i si en la primera part són decisives per comprendre alguns episodis estudiats, en la segona es converteixen en l'eix central dels temes abordats. Així, per exemple, lluny d'entendre que hi ha un trencament entre les generacions sindicalistes d'abans i de després de la guerra, les fonts orals revelen la connexió entre unes i altres, a través de les relacions familiars i la trobada en l'espai fabril. Alhora, les fonts orals ens permeten conèixer la profunda transformació personal i social que experimenten els activistes a través de la militància obrera, especialment per a les dones, que descobriran la perspectiva feminista des de la qual mirar el món. Finalment, les fonts orals descobreixen en els protagonistes del moviment obrer una certa decepció per no haver estat capaços d'imposar una societat democràtica amb un fort component social. La fi de la dictadura no es pot entendre sense l'enfonsament del sindicat vertical i sense la conflictivitat continuada dels darrers anys del règim franquista, ambdós aspectes conseqüència de l'activitat impulsada per Comissions Obreres.

Les Condicions de vida durant la postguerra / Pere Ysàs
Ysàs i Solanes, Pere


En: 073000 Els anys de la postguerra a Catalunya (1939 - 1959). Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994. p. 7-22 : gràf.

Història del franquisme a Catalunya / Martí Marín
Marín i Corbera, Martí


Lleida ; Vic : Pagès : Eumo, 2006
375 p. ; 22 cm (Biblioteca d'Història de Catalunya, 9) 
Amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Bibliografia. Índex de taules i gràfics. Inclou cronologia i glossari.
ISBN 84-9779-414-1

Martí Marín ha elaborat una panoràmica completa i solvent de la dictadura franquista a Catalunya. Examina la naturalesa feixista del règim i n'explica la implantació a partir de la duríssima repressió política i cultural exercida pels vencedors. Exposa l'evolució política del franquisme i la sortida de l'autarquia, que va donar pas a una liberalització econòmica del règim. Analitza també les importants transformacions econòmiques i socials que el país va experimentar a partir de la dècada dels 60 i les repercussions en les condicions de vida, penoses els primers anys, i progressivament millors els següents. Remarca, finalment, com la manca de suport al règim de les noves generacions i l'àmplia mobilització social i política antifranquista van accelerar-ne la descomposició, que va donar pas a la transició cap a la democràcia.

Organización sindical C.N.S. comarcal / [Organización Sindical]



1964? -
Tarrasa : Organización Sindical C.N.S., 1964-1966. Periodicitat desconeguda.

Entre el verticalisme i l'autonomia: la patronal catalana durant el franquisme / Carme Molinero, Pere Ysàs
Molinero Ruíz, Carme


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 138 (1990) , p. 60-64 : il.

I Consejo Economico Sindical de la Comarca de Villanueva y Geltrú / Consejo Económico Sindical Provincial de Barcelona

Organización Sindical Española. Consejo Económico-Social Sindical Provincial de Barcelona


Vilanova i la Geltrú : Consejo Económico Sindical Provincial de Barcelona, 1968
122 p. ; 32 cm

I Consejo Economico Sindical de la comarca de Villanueva y Geltrú / Consejo Económico-Social Sindical Provincial de Barcelona

Organización Sindical Española. Consejo Económico-Social Sindical Provincial de Barcelona


Vilanova i la Geltrú : Consejo Económico-Social Sindical Provincial, 1967
[280] p. ; 32 cm
Títol a la coberta: Estructura econòmica y posibilidades de desarrollo de la comarca de Villanueva y Geltrú. I Consejo Economico Sindical Comarcal 1967.

Memoria 1973 / Consejo Económico-Social Sindical

Organización Sindical Española. Consejo Económico-Social Sindical de Villanueva y Geltrú


Vilanova i la Geltrú : Consejo Económico-Social Sindical, 1974
130 p. ; 32 cm
Edició mecanografiada.

Conclusiones provicionales 1972-73 / Consejo Económico-Social Sindical Provincial de Barcelona

Organización Sindical Española. Consejo Económico-Social Sindical Provincial de Barcelona


Vilanova i la Geltrú : Consejo económico-social Sindical, [1973]
[48] p. ; 32 cm
Edició mecanografiada.

Memoria 1972: estructura y posibilidades de desarrollo de Villanueva y geltrú / Organización Sindical. Consejo Economico-Social

Organización Sindical Española. Consejo Economico-Social de la Comarca de Villanueva y Geltrú


Vilanova i la Geltrú : Organización Sindical, 1973
180 p. ; 35 cm
Edició mecanografiada i enquadernat en carpeta d'anelles.

Documentación informativa para los miembros del pleno del CESS del Bajo Llobregat / Consejo Económico-Social Sindical del Bajo Llobregat

Organización Sindical Española. Consejo Económico Social Sindical del Bajo Llobregat


[1974?]
[18] f. ; 30 cm
Text mecanografiat.

Dades bàsiques de la comarca i composició del Consejo Económico-Social Sindical del Bajo Llobregat.

Els Industrials llaners. Una aproximació a la seva trajectòria durant el franquisme / Carme Molinero, Pere Ysàs
Molinero Ruíz, Carme


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 8 (primavera 1991), p. 47-61 : il. (Estudis) 
Bibliografia i fonts.

Estudi sobre el grup social dels industrials llaners durant el període franquista. Aquest règim va permetre, segons els autors, una acumulació de capital en mans dels propietaris dels mitjans de producció que explicaria el seu suport al franquisme i les manifestacions reiterades de gratitud i adhesió al règim. Malgrat aquesta tònica dominant, les entitats empresarials van anar desenvolupant al llarg dels anys una actitud crítica respecte alguns aspectes de la política econòmica i social.

The Remaking of the Spanish Labour Movement. Social Change, Urban Growth and Working Class Militancy: Barcelona 1939 - 1976 / Jordi Calvet i Puig
Calvet i Puig, Jordi


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 2 (primavera 1988), p. 102-104 (Ressenyes i bibliografia. Ressenyes) 
Ressenya de:
- Balfour, Sebastian Michael. The Remaking of the Spanish Labour Movement. Social Change, Urban Growth and Working Class Militancy: Barcelona 1939-1976, 1987

Consejos económico-sociales comarcales de Calella, Mataró, Villanueva y Geltrú, Vilafranca del Penedés. Memorias 1973 / [Organización Sindical]

Organización Sindical Española. Consejo Sindical Provincial


Barcelona : [Consejo Sindical Provincial], 1974
33, III, 32, 66, [104] f. : gràf., map. ; 31 cm
Text ciclostilat. Inclou apèndix estadístic.

Consejos económico-sociales comarcales de Vich, Manresa, Berga, Igualada. Memorias 1973 / [Organización Sindical]



: [Consejo Sindical Provincial, 1974]
[93], 46, 27, X, 80 f. : map., gràf. ; 31 cm
Text ciclostilat.

Consejos económico-sociales comarcales de Badalona, Bajo Llobregat, Vallés Oriental, Vallés Occidental. Memorias 1973 / [Organización Sindical]



: [Consejo Sindical Provincial, 1974?]
[253] f. : gràf., map. ; 31 cm
Text ciclostilat.